Metamorfosi de Narcís, Salvador Dalí (1910-1939).És un quadre inspirat en una antiga historia d'un home, Narcís, que es va enamorar de la seva pròpia figura reflectida en un llac.
Si ens fixem bé, al costat del cos daurat hi ha una má que té la mateixa forma que el cos. Va ser pintar aproximadament el 1937 per Salvador Dalí.
El mite de Narcís:
Era un jove de gran bellesa. Segons aquesta última història, tant donzelles com nois s'enamoraven de Narcís a causa de la seva bellesa, però ell rebutjava les seves insinuacions i era insensible als requeriments amorosos de les nimfes. La que més l'estimava era Eco la qual havia disgustat Hera i per això aquesta l'havia condemnada a repetir les últimes paraules de tot allò que se li digués. Eco va ser, per tant, incapaç de parlar a Narcís del seu amor, però un dia, quan ell estava caminant pel bosc, va acabar apartant-se dels seus companys. Quan ell va preguntar
, Eco va respondre:. Incapaç de veure-la, amagada entre els arbres, Narcís li va cridar: . Després de respondre , Eco va sortir d'entre els arbres amb els braços oberts. Narcís cruelment es va negar a acceptar el seu amor i la nimfa, desolada, es va ocultar en una cova i allí es va consumir fins que només va quedar la seva veu. Per a castigar Narcís, Nèmesi, la deessa de la venjança, va fer que s'enamorés de la seva pròpia imatge, reflectida a les aigües d'una font. En una contemplació absorta, incapaç d'apartar-se de la contemplació de la seva pròpia imatge, va acabar llençant-se dins les aigües. Al lloc on el seu cos havia caigut, va créixer una bella flor, que va fer honor al nom i la memòria de Narcís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada